Es va vestir de blanc als quinze anys. Els homes grans encara recorden amb delectança les mans de Juliet, el jugador amb qui començà la dignificació del nostre esport, allà pels volts del 1945. Aquell any s'imposà a Quart i també a Llíria. Els duels entre Quart i Juliet, primer, i entre Juliet i Rovell, després, marcaren tota una època. Pels trinquets encara es canta, com un esdeveniment especial, el desafiament a tres partides que enfrontà Juliet i Antonio amb Llíria i Miguel l'estiu del 47, que representà la consagració definitiva de Juliet, ja que es va imposar en les tres partides. Conten que hi havia en joc la suculenta suma de 10.000 pessetes, prèviament ingressades en un banc. El creixement de la figura de Juliet està relacionat amb una de les millors èpoques de la pilota, ja que s'inauguraren molts trinquets, aparegueren molts bons jugadors i els espectadors tornaren al joc. Juliet fou un jugador d'estil, que la jugava quasi sempre per dins i amb un gran domini de la cololocació sobre totes les lloses. L’honestedat i el respecte pels cavallers que sempre demostrà li valgueren una fama d’home bo que encara conserva. Es retirà l'any 1968. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario